Des del 2012, la producció de dades digitals per part de les màquines ha superat la de les persones. Per exemple, un avió que realitza un vol París-Nova York genera 500 GB de dades a través dels seus sensors, el que suposa cinc vegades el volum de dades que circulen diàriament a Twitter. Aquest creixement de la "digitalització" planteja la pregunta: què passarà quan generem més dades del que podem emmagatzemar?
És important destacar que aquest enorme augment de dades no prové dels milions de nous usuaris d'Internet arreu del món, sinó principalment de l'Occident. Per exemple, l'Àfrica, que representa el 17% de la població mundial, només genera el 1% de les dades digitals a nivell mundial.
« Perquè controlar les dades és controlar el poder. El Partit Comunista Xinès considera que la lluita pel control de la informació determinarà el desenllaç de futurs conflictes. »
Aquest creixement es produeix a un ritme que supera els avenços en eficiència energètica dels equips digitals, les xarxes i els centres de dades. La major part del creixement d'aquests fluxos de dades es deu al consum dels serveis proporcionats per les GAFAM (Google, Apple, Facebook (Meta), Amazon i Microsoft). No obstant això, només el 32% de les dades serien utilitzades. La resta s'anomena "dades fosques" o "dark data", dades emmagatzemades en servidors que consumeixen electricitat sense ser mai reutilitzades.
I quan parlem de consum d'electricitat, parlem d'emissions de CO2. El nostre ús de la tecnologia digital, per tant, no és tan verda com podríem pensar. A més del context energètic actual, les capacitats d'emmagatzematge d'aquestes dades són unproblema, ja que el seu desenvolupament no segueix el ritme d'aquesta gran quantitat de dades que es generen.
En conclusió, entre tots aquests reptes, no oblidem la geopolítica. Perquè controlar les dades és controlar el poder. El Partit Comunista Xinès considera que la lluita pel control de la informació determinarà el desenllaç de futurs conflictes. Pequín ha entès perfectament que l'oci digital no és res més que la continuació de la guerra al segle XXI, per altres mitjans. I tingueu cura, "el país del Mig" és lluny de ser l'únic que pensa així.
